L’historiador Jep Martí va publicar el 2013 els articles “Què en sabem d’un fotògraf anomenat Mr. Mattey?” i “Més dades sobre Mr. Mattey” en el seu blog imprescindible L’àlbum del Jep.

Just aquesta setmana, buscant documents notarials sobre el fotògraf coetani Franck de Villecholle (1816-1906), m’he topat amb una petita notificació de l’any 1858 destinada a “Eugenio Mattey, retratista” i que m’ha possibilitat estirar una mica el fil fins a poder recopilar unes poques dades biogràfiques que ens permeten, al menys, posar nom i família a un dels retratistes pioners de Barcelona –i Palma de Mallorca– més destacats de la dècada de 1850.

El protocol, provinent de la notaria barcelonina de Constantí Gibert i Alabau (1829-1884), consisteix en una notificació de desnonament del 4t pis i terrat –sense especificació d’adreça– en què l’any 1858 habitava el fotògraf Eugène Nicolas Mattey i la seva muller Luisa [Louise] després d’un complex procés d’herència entre unes famílies anomenades Moncunill i Flaquer. La notificació especifica que el fotògraf era natural de París. Així que recercant entre els registres d’estat civil parisencs, he pogut localitzar un sol Eugène Nicolas Mattey, nascut l’any 1808 al 2on arrondissement –el barri dels voltants de la Borsa, on anys més tard s’instal·laria, precisament, Franck. El mateix Mattey que l’any 1834 contrau matrimoni amb Mme. Lse [Louise] Stephanie Chevillard. Estic força convençuda que ells són els progenitors de mínim tres infants nascuts al mateix arrondissement 2on els anys 1841, 1844 i 1846: em refereixo a Elise Marie Mattey, Louis[?] Eugène Mattey i André Elies Victor Mattey, respectivament. Al no especificar-se l’adreça en el registre, vacilo amb el cas de Jeanne Sophie Cécile Mattey, nascuda el 1836.

Archives de Paris.
Acta de naixement d’Eugène Mattey. Archives de Paris.

Així, la fins ara misteriosa Elisa Mattey, figurant a l’exposició de Belles Arts de l’Asociación de Amigos de las Bellas artes de Barcelona en l’edició de 1851 podria ser la filla gran del matrimoni –a falta de confirmar un fill/a anterior– tot i que la seva precocitat també ens pot fer pensar en un altre panteresc com, per exemple, el de la germana. En aquest sentit, els noms dels fills guarden relació de coincidència amb membres Mattey nascuts en dates circumdants a la del fotògraf: és el cas d’Elisal [sic] Marie Mattey –potser l’Elisa expositora?– el 1806 o de Jean André Victor Mattey, nascut el 1814. Entremig trobem a Claude Eduard Mattey nascut el 1810 i Irène [?] Nicolas Jules Mattey el 1811. Pràcticament la totalitat d’ells van néixer al ja citat 2on arrondissement i això ens permet reforçar la idea de la relació familiar, amb tota probabilitat de germans.

Amb aquestes dades ja podem constatar que Mattey va residir a París mínim fins l’any 1846, i que entre aquesta data i la del 1850 –en què es publicita a Palma de Mallorca i es fa referència a una activitat ja reconeguda a Barcelona– el fotògraf i la seva família es van moure fins instal·lar-se a la ciutat comtal. Tal i com exposa Jep Martí, Mattey va estar actiu al carrer Aroles fins el 1856, moment en què es trasllada al carrer Ferran.

Segons matrícules industrials, Mattey va pagar la darrera contribució econòmica pel seu estudi al número 37 del carrer Ferran el 1863, ja que en el curs econòmic següent l’aportació per a la mateixa adreça i pis la realitza Eduardo Bisinger, que en seria el responsable fins el darrer pagament el 1866, any en què perdem, administrativament parlant, la pista de l’estudi.

Signatura d’E. Mattey, 1858. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Advertisements